Sóc filla de Guifré, comte d’Urgell, de Cerdanya i de Barcelona, de Besalú i Girona. La meva mare, la   comtessa Guinedilda. Em dic Emma, però jo sempre m’he reconegut pel nom que amb tanta manyagueria em donaren a casa, pares i germans, és un nom d’empetitir, dolcíssim, em deien Emmona.

Els meus pares van fundar el monestir de Sant Joan de Ter el 885 amb una clara intenció: jo havia de ser-ne la primera abadessa, i a tal efecte, aquell mateix any ja van fer la meva donació junt amb un gran dot d’entre les extensíssimes propietats que ells tenien.

Durant els anys que vaig estar al capdavant del monestir, vaig fer tot el que vaig poder per ajudar al repoblament de Catalunya i a fer créixer tant les possessions del monestir com les personals.

Des de la meva mort el 942 fins al 1017 em van succeir 4 abadesses més. Les aspiracions de Bernat I Tallaferro, que volia les possessions del monestir, va tramar tot tipus d’estratagemes i mentides dins que el final va convèncer el Papa Benet VIII perquè expulsés les monges del monestir de Sant Joan.

Fa molts anys que vaig viure i liderar el procés de repoblació d’una terra que sempre he dut el cor. Les meves gestes i la meva figura sempre ha quedat en un segon terme ja que altres grans personatges masculins, merescudament o immerescudament, sempre han ocupat més pàgines que jo als llibres d’història.

Avui em volen fer renéixer mitjançant una cursa d’Ultraresistència que porta el meu nom, l’Emmona.

A tots vosaltres que participeu en aquest gran repte us vull donar les gràcies i transmetre-us tota la meva força perquè pugueu completar la volta a les terres que sempre he estimat amb bogeria.

 

Sóc filla dels comtes de Barcelona!
Sóc Abadessa de Sant Joan!

We use cookies to improve our website and your experience when using it. Cookies used for the essential operation of this site have already been set. To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

  I accept cookies from this site.
EU Cookie Directive Module Information